Pren-te el temps de jugar: és el secret d’una eterna
Qui diu que hi ha un temps en que es deixa de créixer? Al menys, no deixem mai de créixer en coneixement. Ja ho diu el refrany castellà:
“Nunca te acostarás sin saber una cosa más”
Tots tenim sabut que el nen creix tot jugant; doncs, si no deixem de créixer, perquè hem de deixar de jugar?
A ningú li sobta veure com un avi tot jugant amb el seu nét es posa un barret de paper com si fos el capità d’un vaixell pirata … o com gent de totes les edats van saltant embolicats amb una saca a veure qui arriba primer…..o com els jugadors de futbol corren darrera una pilota i miren qui la pot ficar a la porteria del contrari… o com després d’una festa tot una filera de persones es belluguen agafats ballant la “conga”
Es que hem de ser nens perquè s’ ens deixi jugar? O avis que estem bojos pels nostres nets? O ebris que hem perdut la vergonya?
No prendre’s les coses tant seriosament, o per contra, agafar-les més seriosament que ningú: per el nen el joc és realitat i quan juga a prínceps i princeses, ell mateix és el príncep i en aquesta realitat comprova i aprèn què se sent manant als seus vassalls.
Reivindiquem el joc! : El joc sense vergonya: el joc sa, el que ens fa suar el cos i el cap, el joc que ens fa compartir, el que ens aporta felicitat, el que ens dona coneixements.
Us proposarem doncs alguns jocs: de reciclatge, de coneixements… Tant se val! Tot sigui per jugar…
Tant de bo la fantasia i la màgia es barregin més en les nostres vides !