Fer Bullir la Perola

Us vull convidar a tots/tes  al nostre  espai particular de “Fer bullir la perola”.

Us explico el què és  i de on ve la paraula:

Abans, en temps dels avis i dels pares, “Fer perolada” a pagès, volia dir penjar  la perola en uns calamastres  al foc  que ja  estava encès de  tot el dia ,  i posar-hi  a  dins tot el que ens  semblava  que podia ser menjable per el bestiar un cop cuit : eren temps d’escassetat i les peles de patata, els restes de menjar de les persones, els enciams passats…, tot era aprofitable. Dins la perola tot bullia: s’havia d’ ”amanir” amb una mica de sal i oli ( si n´hi havia ) – i al vespre, quan tot estava bullit, es tirava al bestiar com a menja especialment preparada.

Aquesta perolada era una exquisidesa per  els animals que, en ocasions, menjaven millor que les persones i si més no, aquest  preparat fet   amb sobres i aliments immenjables en cru, satisfeia els  seus  estómacs .

Avui en dia, potser no fa falta  “perolada “ per menjar però es ben cert que al nostre voltant hi ha  moltes necessitats: hi ha fam ; Fam de treballar, fam de  ser útil, d’ocupar el temps lliure, de  tenir companyia… i també altres fams: d’agradar, de poder donar la talla, d’arribar a fer-ho tot…

Per tant,  us proposem treballar  i fer bullir la nostra “perola” per trobar idees  que es puguin plantar per satisfer les nostres  fams  o les del nostre voltant .

Com ho  farem?

Ens emmirallarem en la natura i els seus cicles:  Reposar la terra i arrelar si hi ha quelcom plantat ( hivern)  ;    Créixer-(primavera);  Madurar i recollir –(estiu);   Garbellar , endreçar i preparar per plantar (tardor)

Les idees han de ser factibles (que es puguin plantar) ; No han de suposar  cost econòmic o que aquest sigui mínim (com el material de la perolada); Hi ha d’haver entusiasme (com el foc de la llar ); S’han de  disposar en el temps   (com els temps que es precisa  per coure una menja) ; S’ha de poder  valorar la seva efectivitat  ( com de satisfets quedem de les nostres fams) ; S’han de poder  garbellar i sospesar   (com es treu  alguna brutícia que  ha caigut a la perola ) i s’ha de fer nou foc i nova perolada per l’endemà  (com el pagès fa perolada  cada dia)

Proposo  doncs, estar atents a la natura:   La nostra primera fita és per la tardor i aquesta vegada garbellarem  la pròpia proposta i  ens prepararem per sembrar.

El meu avi deia que per santa Tecla , (23 setembre) es cullen els fruits de tardor i s’endreça. Marqueu-vos al calendari el dia de  Santa Tecla, patrona de  Tarragona , el 23 de setembre, i , als vols d’aquesta data ,  farem la nostra  diada d’endreça.

Pin It