Us vull convidar a tots/tes al nostre espai particular de “Fer bullir la perola”.
Us explico el què és i de on ve la paraula:
Abans, en temps dels avis i dels pares, “Fer perolada” a pagès, volia dir penjar la perola en uns calamastres al foc que ja estava encès de tot el dia , i posar-hi a dins tot el que ens semblava que podia ser menjable per el bestiar un cop cuit : eren temps d’escassetat i les peles de patata, els restes de menjar de les persones, els enciams passats…, tot era aprofitable. Dins la perola tot bullia: s’havia d’ ”amanir” amb una mica de sal i oli ( si n´hi havia ) – i al vespre, quan tot estava bullit, es tirava al bestiar com a menja especialment preparada.
Aquesta perolada era una exquisidesa per els animals que, en ocasions, menjaven millor que les persones i si més no, aquest preparat fet amb sobres i aliments immenjables en cru, satisfeia els seus estómacs .
Avui en dia, potser no fa falta “perolada “ per menjar però es ben cert que al nostre voltant hi ha moltes necessitats: hi ha fam ; Fam de treballar, fam de ser útil, d’ocupar el temps lliure, de tenir companyia… i també altres fams: d’agradar, de poder donar la talla, d’arribar a fer-ho tot…
Per tant, us proposem treballar i fer bullir la nostra “perola” per trobar idees que es puguin plantar per satisfer les nostres fams o les del nostre voltant .
Com ho farem?
Ens emmirallarem en la natura i els seus cicles: Reposar la terra i arrelar si hi ha quelcom plantat ( hivern) ; Créixer-(primavera); Madurar i recollir –(estiu); Garbellar , endreçar i preparar per plantar (tardor)
Les idees han de ser factibles (que es puguin plantar) ; No han de suposar cost econòmic o que aquest sigui mínim (com el material de la perolada); Hi ha d’haver entusiasme (com el foc de la llar ); S’han de disposar en el temps (com els temps que es precisa per coure una menja) ; S’ha de poder valorar la seva efectivitat ( com de satisfets quedem de les nostres fams) ; S’han de poder garbellar i sospesar (com es treu alguna brutícia que ha caigut a la perola ) i s’ha de fer nou foc i nova perolada per l’endemà (com el pagès fa perolada cada dia)
Proposo doncs, estar atents a la natura: La nostra primera fita és per la tardor i aquesta vegada garbellarem la pròpia proposta i ens prepararem per sembrar.
El meu avi deia que per santa Tecla , (23 setembre) es cullen els fruits de tardor i s’endreça. Marqueu-vos al calendari el dia de Santa Tecla, patrona de Tarragona , el 23 de setembre, i , als vols d’aquesta data , farem la nostra diada d’endreça.